PROJECTE ACTUAL
Títol: Components socioestilístics, idiolectals i discursius en la variació i el canvi lingüístic en espanyol: contribucions des de la sociolingüística històrica
Paraules clau: Sociolingüística històrica, variació i canvi lingüístic, gèneres textuals, tradicions discursives, variació idiolectal, espanyol
Investigador principal: José Luis Blas Arroyo
Altres investigadors: Javier Vellón Lahoz, Mónica Velando Casanova, Kim Schulte, Elia Puertas Ribés, Agnese Sampierto, Isabél Andúgar Andreu
Nom de la institució a la qual pertany: Universitat Jaume I
Organismes finançadors: Agència Estatal d'Investigació i fons FEDER Una manera de fer Europa (Ref. PID2021-122597NB-I00)
Duració: des de 1-10-2022 a 30-9-2026
Import finançat: 34.061,50 euros
Resum:
Aquest projecte de sociolingüística històrica es presenta amb diversos objectius. En primer lloc, suposa la consolidació d'una línia de treball iniciada en tres projectes d'excel·lència anteriors, amb els quals iniciem l'estudi sistemàtic de diversos processos de variació i canvi lingüístic en espanyol, des de finals del segle XV fins a l'actualitat. Mitjançant aquesta aproximació a la diacronia, analitzem l'evolució detallada d'eixos fenòmens atenent no sols les fluctuacions freqüencials en l'ús de cada variant en cada etapa històrica, sinó també -i més important- a les quals han tingut lloc tant en la gramàtica interna com en el condicionament extralingüístic. A més d'aprofundir en l'examen d'alguns fenòmens ja revisats, mitjançant la incursió en talls històrics i factors potencialment no explorats, iniciarem l'anàlisi d'uns altres que compten també amb una llarga trajectòria en espanyol, i les conseqüències del qual en alguns casos es deixen sentir encara en l'actualitat.
Un segon objectiu del projecte és reflexionar sobre algunes implicacions teòriques que es deriven dels resultats obtinguts, com el ritme que adquireixen diferents tipus de canvi lingüístic, l'èxit (o fracàs) dels canvis des de baix o des de dalt, els factors que poden influir en el diferent desenllaç històric de variables similars, la influència del contacte de varietats i teòriques, com l'acomodació i la koineització en uns certs desenllaços de l'evolució lingüística o la importància dels individus en la difusió del canvi.
Així mateix, una novetat del present projecte és la perspectiva discursiva que introdueix i amb la qual es desitja posar a prova empíricament les relacions entre el canvi lingüístic i tradicions discursives situades en punts diferents de l'eix entre la immediatesa i la distància comunicatives. En aquest sentit, esperem que les nostres investigacions llancen llum sobre algunes qüestions teòriques de gran importància, resoltes fins a la data des d'una perspectiva més qualitativa que quantitativa. Es tracta, en definitiva, de donar resposta a diversos interrogants, com si uns certs canvis s'activen amb la mateixa freqüència en unes tradicions discursiva que en unes altres, o si, per contra, s'adverteix una determinada direcció, bé siga des de les tradicions més formals a les més informals, bé en la direcció contrària. De la mateixa manera, des d'una perspectiva comparativa, interessa comprovar si els factors estructurals que regulen la variació són essencialment els mateixos (i amb idèntica direcció explicativa), o si aprecien diferències significatives entre uns gèneres textuals i altres.
Per a aconseguir aquests objectius, la sociolingüística històrica i la lingüística de corpus es converteixen en instruments ideals per la possibilitat que ofereixen de dur a terme estudis tant en temps real com en temps aparent. Per a això, a més de continuar amb el treball amb textos pròxims al pol de la immediatesa comunicativa com a millor mitjà d'aproximar-nos a la llengua vernacla de temps pretèrits per als quals no disposem de testimoniatges orals -i l'ampliació dels quals respecte als materials ja compilats en els tres projectes previs és també un objectiu metodològic del present-, a efectes comparatius aprofitarem també en aquesta ocasió altres corpus diacrònics que recullen tradicions discursives més formals.
